Aquest article investiga l'aportació de la figura de Leonardo Benevolo en el camp de la història de l'arquitectura i l'urbanisme a través de la revisió crítica del seu pensament, focalitzant l'atenció sobre algunes de les seves obres. L'interès per investigar la figura de Benevolo neix de la necessitat d'analitzar un perfil biogràfic profund i singular d'arquitecte, urbanista i historiador ja que, a nivell internacional, el seu impacte cultural no sembla haver estat plenament reconegut, a causa de l'absència d'estudis detallats que expliquin amb claredat com el seu pensament ha estat entès i interpretat en altres països. Encara que els acadèmics italians reconeguin la seva aportació a la formació d'una cultura arquitectònica i urbanística fundades en el coneixement de les seves arrels històriques i evolució en el temps, aquest treball proposa abordar el debat teòric a nivell internacional entorn de diverses monografies. Amb aquest propòsit, es proposa dur a terme una revisió de les crítiques publicades sobre quatre de les seves obres més destacades (Storia dell’architettura moderna, Le origini dell’urbanistica moderna, Storia della città i La città nella storia d’Europa), amb especial atenció a com el seu llegat ha estat apreciat per la crítica a nivell internacional. La metodologia adoptada, duta a terme a través d'un treball de cerca en diverses bases de dades, porta a l'enteniment de les raons que subjeuen a les opinions negatives que, segons els intel·lectuals internacionals, sobretot anglosaxons, caracteritzen el pensament de Benevolo. This paper investigates Leonardo Benevolo’s contribution to the field of architectural and urban history through a critical review of his thinking, focusing on some of his works. The interest in researching Benevolo stems from the need to analyse the profound and unique biographical profile of this architect, urban planner and historian, given that his cultural impact does not seem to have been fully recognised internationally due to the absence of detailed studies that clearly explain how his thinking has been understood in other countries. Although Italian academics recognise his contribution to the formation of an architectural and urban planning culture based on knowledge of their historical roots and evolution over time, this work proposes to address the theoretical debate at an international level through various monographs. Although Italian academics recognise his contribution to the formation of an architectural and urban culture based on knowledge of its historical roots and evolution over time, this work proposes to address the theoretical debate at an international level through various monographs. To this end, this research reviews the published critiques of four of his most notable works (Storia dell’architettura moderna, Le origini dell’urbanistica moderna, Storia della città, and La città nella storia d’Europa), paying particular attention to how his legacy has been received by critics internationally. The methodology adopted, carried out through research in various databases, leads to an understanding of the reasons underlying the negative opinions that, according to international intellectuals, especially Anglo-Saxons, characterise Benevolo’s thinking. Este artículo investiga el aporte de la figura de Leonardo Benevolo en el campo de la historia de la arquitectura y el urbanismo a través de la revisión crítica de su pensamiento, focalizando la atención sobre algunas de sus obras. El interés por investigar la figura de Benevolo nace de la necesidad de analizar un perfil biográfico profundo y singular de arquitecto, urbanista e historiador ya que, a nivel internacional, su impacto cultural no parece haber sido plenamente reconocido, debido a la ausencia de estudios detallados que expliquen con claridad cómo su pensamiento ha sido entendido e interpretado en otros países. Aunque los académicos italianos reconozcan su aporte a la formación de una cultura arquitectónica y urbanística fundadas en el conocimiento de sus raíces históricas y evolución en el tiempo, este trabajo propone abordar el debate teórico a nivel internacional en torno a diversas monografías. Con este propósito, se propone llevar a cabo una revisión de las críticas publicadas acerca de cuatro de sus obras más destacadas (Storia dell’architettura moderna, Le origini dell’urbanistica moderna, Storia della città y La città nella storia d’Europa), con especial atención a cómo su legado ha sido apreciado por la crítica a nivel internacional. La metodología adoptada, llevada a cabo a través de un trabajo de búsqueda en varias bases de datos, lleva al entendimiento de las razones que subyacen a las opiniones negativas que, según los intelectuales internacionales, sobre todo anglosajones, caracterizan el pensamiento de Benevolo.
L'evolució contínua del disseny de l'aula acadèmica respon a la necessitat de donar resposta a les exigències que l'educació i la societat demanden de manera constant. El creixent interès en el disseny de l'aula promet oferir idees i solucions als desafiaments actuals que troben les comunitats universitàries i els seus espais d'ensenyament-aprenentatge. L'objectiu d'aquest treball és analitzar l'evolució i perspectives de disseny de l'aula des de la seva experiència arquitectònica i identificar els reptes i estàndards als quals ha de donar resposta. Per a això s'avalua com l'aula i la pràctica arquitectònica han estat modelats des de diferents enfocaments: (1) des de la seva dimensió pedagògica, el seu ús espacial i influència en l'ensenyament-aprenentatge; (2) des de la dimensió perceptiva i el seu impacte en els processos emocionals i cognitius que analitza la psicologia ambiental i la *neuroarquitectura. El treball descriu com els arquitectes i els seus dissenys d'aules han estat agents de canvi constant que han anat sumant complexitat, fins avui en dia convertir-se en un espai-instrumento d'estudi interdisciplinari. Aquest caràcter holístic comporta una sèrie de limitacions pròpies que dificulten la seva translació a la pràctica arquitectònica. El repte al qual el disseny de l'aula s'enfronta, a més d'albergar pràctiques pedagògiques innovadores i flexibles, és facilitar un adequat impacte psicològic i neurofisiològic en els seus usuaris i, per tant, promoure el seu benestar i excel·lència acadèmica. The design of the academic classroom is in constant evolution and responds to the needs that education and society constantly demand. The growing interest in classroom design promises to offer ideas and solutions to current challenges faced by university communities and their teaching-learning environments. This work aims to analyse the evolution and design perspectives of the classroom from its architectural experience, identifying the challenges and standards it must meet. To this end, it evaluates how the classroom and architectural practice have been shaped by different approaches: (1) from its pedagogical experience, its spatial use and influence on teaching-learning; (2) from the perceptual dimension and its impact on emotional and cognitive processes analysed by environmental psychology and neuroarchitecture. The work describes how architects and their classroom designs have been agents of constant change, progressively adding complexity until becoming today a space-instrument of interdisciplinary study. This holistic nature entails a series of limitations that make it difficult to translate into architectural practice. The challenge that classroom design faces, in addition to providing innovative and flexible pedagogical practices, is to respect the psychological and neurophysiopsychological impact of its users and, therefore, promote their well-being and academic excellence. La evolución continua del diseño del aula académica responde a la necesidad de dar respuesta a las exigencias que la educación y la sociedad demandan de forma constante. El creciente interés en el diseño del aula promete ofrecer ideas y soluciones a los desafíos actuales que encuentran las comunidades universitarias y sus espacios de enseñanza-aprendizaje. El objetivo de este trabajo es analizar la evolución y perspectivas de diseño del aula desde su experiencia arquitectónica e identificar los retos y estándares a los que debe dar respuesta. Para ello se evalúa cómo el aula y la práctica arquitectónica han sido moldeados desde distintos enfoques: (1 desde su dimensión pedagógica, su uso espacial e influencia en la enseñanza-aprendizaje; (2) desde la dimensión perceptual y su impacto en los procesos emocionales y cognitivos que analiza la psicología ambiental y la neuroarquitectura. El trabajo describe cómo los arquitectos y sus diseños de aulas han sido agentes de cambio contante que han ido sumando complejidad, hasta hoy en día convertirse en un espacio-instrumento de estudio interdisciplinar. Este carácter holístico conlleva una serie de limitaciones propias que dificultan su traslación a la práctica arquitectónica. El reto al que el diseño del aula se enfrenta además de albergar prácticas pedagógicas innovadoras y flexibles es facilitar un adecuado impacto psicológico y neurofisiológico en sus usuarios y, por tanto, promover su bienestar y excelencia académica.
L'objectiu d'aquest article és analitzar la vulneració del dret a l'habitatge de la dona a Espanya durant el període 2010-2021. Per a això, s'utilitza un marc analític multidimensional estructurat en tres àrees: econòmica, física i psicosocial. El dret de la dona a un habitatge adequat i la necessitat de polítiques més adequades en aquest sentit estan reconeguts tant a escala nacional com internacional. No obstant això, existeix una gran distància entre aquest reconeixement i la realitat. Els resultats confirmen l'existència d'una bretxa de gènere en el compliment del dret a l'habitatge a Espanya. En la dimensió econòmica (habitatge inassequible), l'evidència estadística sobre les majors dificultats de la dona per a satisfer els costos residencials a Espanya és inqüestionable. En la dimensió física (habitatge inadequat), l'estudi corrobora les inferiors condicions residencials de les llars encapçalades per una dona. En la dimensió psicosocial, d'una banda, els alts nivells de violència que sofreix la dona en el llar fan que per a moltes ja no compleixi la funció essencial d'oferir un refugi segur (habitatge insegur) i, d'altra banda, la dona té un major risc d'experimentar inestabilitat i inseguretat residencial (habitatge inestable). En resum, a Espanya les dones tenen més probabilitats de patir exclusió residencial que els homes. Per a corregir aquestes desigualtats, és necessari anar més enllà del mer reconeixement polític i jurídic del dret a l'habitatge i de la igualtat entre homes i dones i desenvolupar polítiques eficaces que redueixin la bretxa de gènere en habitatge. The aim of this article is to analyse the violation of the right to housing among women in Spain during the period 2010–2021. A multidimensional analytic framework structured in three areas – economic, physical, and psychosocial – is used to examine the exclusion of women from housing. Women's right to adequate housing and the necessity for more appropriate policies in this regard are recognised at both national and international levels. However, a considerable gap exists between this recognition and reality. The results of the analysis indicate the existence of a gender gap in the fulfilment of the right to housing in Spain. In the economic dimension (unaffordable housing), the statistical evidence regarding the greater difficulties women face in meeting housing costs in Spain is unquestionable. In the physical dimension (inadequate housing), the study corroborates the lower housing conditions of female-headed households. In the psychosocial dimension, on the one hand, the high levels of violence suffered by women in the home imply that for many it no longer performs the essential function of offering a safe haven (unsafe housing) and, on the other hand, women have a greater risk of experiencing housing instability and insecurity (insecure housing). To sum up, in Spain women are more likely to experience housing exclusion than men. To address these inequalities, it is necessary to go beyond the mere political and legal recognition of the right to housing and equality between men and women, and to implement effective policies that substantively narrow the gender gap in housing. El objetivo de este artículo es analizar la vulneración del derecho a la vivienda de la mujer en España durante el periodo 2010-2021. Para ello, se utiliza un marco analítico multidimensional estructurado en tres áreas: económica, física y psicosocial. El derecho de la mujer a una vivienda adecuada y la necesidad de políticas más adecuadas en este sentido están reconocidos tanto a escala nacional como internacional. Sin embargo, existe una gran distancia entre este reconocimiento y la realidad. Los resultados confirman la existencia de una brecha de género en el cumplimiento del derecho a la vivienda en España. En la dimensión económica (vivienda inasequible), la evidencia estadística sobre las mayores dificultades de la mujer para satisfacer los costes residenciales en España es incuestionable. En la dimensión física (vivienda inadecuada), el estudio corrobora las inferiores condiciones residenciales de los hogares encabezados por una mujer. En la dimensión psicosocial, por un lado, los altos niveles de violencia que sufre la mujer en el hogar hacen que para muchas ya no cumpla la función esencial de ofrecer un refugio seguro (vivienda insegura) y, por otro lado, la mujer tiene un mayor riesgo de experimentar inestabilidad e inseguridad residencial (vivienda inestable). En resumen, en España las mujeres tienen más probabilidades de padecer exclusión residencial que los hombres. Para corregir estas desigualdades, es necesario ir más allá del mero reconocimiento político y jurídico del derecho a la vivienda y de la igualdad entre hombres y mujeres y desarrollar políticas eficaces que reduzcan la brecha de género en vivienda.
El present article analitza l'adequació del planejament urbanístic i territorial en municipis rurals de Catalunya davant les tendències d'estancament o regressió demogràfica, amb focus en l'àrea funcional d'Olot-Anglès entre 2000 i 2020. L'estudi parteix del context de despoblació rural que s'observa en gran part d'Espanya i que està marcat per un model normatiu que va afavorir el creixement urbà expansiu i la sobre-dimensió del sòl urbanitzable, fins i tot en entorns rurals amb baixa demanda real. L'anàlisi integrada de dades demogràfiques, cadastre, teledetecció i revisió dels instruments de planejament, permet observar una clara desconnexió entre l'oferta de sòl susceptible de desenvolupament i l'evolució real de la població. Els resultats mostren que, pesi al descens o estancament poblacional recent en molts dels municipis estudiats, la proporció de sòl urbanitzable classificat i disponible continua sent excessiva en relació amb les necessitats previstes. Aquesta *sobredimensión comporta un ús ineficient del territori, costos elevats de manteniment i pressió sobre sòls de valor agrícola o ecològic. El treball conclou subratllant la necessitat de revisar i adaptar els instruments de planejament, abandonant els escenaris expansionistes i promovent estratègies de regeneració, contenció i aprofitament del parc edificat existent, en coherència amb les directrius europees i els objectius de sostenibilitat. This article analyses the adequacy of urban and territorial planning in rural municipalities in Catalonia in the face of demographic stagnation or decline, focusing on the functional area of Olot-Anglès between 2000 and 2020. The study is based on the context of rural depopulation observed in much of Spain, which is marked by a regulatory model that favoured expansive urban growth and the oversizing of developable land, even in rural areas with low actual demand. The integrated analysis of demographic data, land registry data, remote sensing data and a review of planning instruments reveals a clear disconnect between the supply of land suitable for development and the actual evolution of the population. The results show that, despite the recent decline or stagnation in population in many of the municipalities studied, the proportion of classified and available developable land remains excessive in relation to projected needs. This oversizing leads to inefficient land use, high maintenance costs and pressure on land of agricultural or ecological value. The study concludes by emphasising the need to review and adapt planning instruments, abandoning expansionist scenarios and promoting strategies for regeneration, containment and use of the existing building stock, in line with European guidelines and sustainability objectives. El presente artículo analiza la adecuación del planeamiento urbanístico y territorial en municipios rurales de Cataluña ante las tendencias de estancamiento o regresión demográfica, con foco en el área funcional de Olot-Anglès entre 2000 y 2020. El estudio parte del contexto de despoblación rural que se observa en gran parte de España y que está marcado por un modelo normativo que favoreció el crecimiento urbano expansivo y la sobredimensión del suelo urbanizable, incluso en entornos rurales con baja demanda real. El análisis integrado de datos demográficos, catastro, teledetección y revisión de los instrumentos de planeamiento, permite observar una clara desconexión entre la oferta de suelo susceptible de desarrollo y la evolución real de la población. Los resultados muestran que, pese al descenso o estancamiento poblacional reciente en muchos de los municipios estudiados, la proporción de suelo urbanizable clasificado y disponible sigue siendo excesiva en relación con las necesidades previstas. Esta sobredimensión conlleva un uso ineficiente del territorio, costes elevados de mantenimiento y presión sobre suelos de valor agrícola o ecológico. El trabajo concluye subrayando la necesidad de revisar y adaptar los instrumentos de planeamiento, abandonando los escenarios expansionistas y promoviendo estrategias de regeneración, contención y aprovechamiento del parque edificado existente, en coherencia con las directrices europeas y los objetivos de sostenibilidad.
L'urbanització i el canvi climàtic desafien la mobilitat urbana a les grans ciutats. Barcelona, com a cas d'estudi en el projecte Acciona i Conecta, finançat per l'Ajuntament, va abordar aquests reptes amb una anàlisi de la seva infraestructura per promoure una mobilitat sostenible, segura i equitativa. L'estudi va utilitzar dades obertes i tècniques de ciència i mineria de dades per avaluar factors clau com la qualitat de les voreres, el trànsit, la contaminació i la seguretat viària, elements crítics per a la caminabilitat i la ciclabilitat. Aquesta anàlisi va alimentar algoritmes d'intel·ligència artificial que van classificar trams urbans segons l'accessibilitat i la seguretat per a vianants i ciclistes. Els resultats van generar una categorització detallada de les infraestructures, identificant àrees de risc i oportunitat. Un panell interactiu d'accés públic permet visualitzar aquestes mètriques, ajudant urbanistes i autoritats a dissenyar estratègies que fomentin la mobilitat activa i redueixin l'impacte del transport motoritzat. Aquest enfocament no només millora la qualitat de vida i la infraestructura verda, sinó que també mitiga els efectes del canvi climàtic. L'eina desenvolupada ha estat replicada a Hèlsinki i Madrid, demostrant la seva adaptabilitat i promovent polítiques urbanes sostenibles globals. A més, l'estudi va revelar la correlació entre la infraestructura per a vianants, l'activitat econòmica i els accidents, proposant intervencions específiques per reduir riscos. Aquest model innovador redefineix l'urbanisme, oferint solucions pràctiques per crear ciutats més resilients i sostenibles. Urbanization and climate change challenge urban mobility in large cities. Barcelona, as a case study in the Acciona y Conecta project, funded by the City Council, addressed these challenges through an analysis of its infrastructure to promote sustainable, safe and equitable mobility. The study used open data and data science and mining techniques to assess key factors such as the quality of sidewalks, traffic, pollution and road safety, critical elements for walkability and cyclability. This analysis fed artificial intelligence algorithms that classified urban stretches according to accessibility and safety for pedestrians and cyclists. The results produced a detailed categorization of the infrastructure, identifying areas of risk and opportunity. A publicly accessible interactive dashboard allows these metrics to be visualized, helping urban planners and authorities to design strategies that promote active mobility and reduce the impact of motorized transport. This approach not only improves quality of life and green infrastructure, but also mitigates the effects of climate change. The developed tool has been replicated in Helsinki and Madrid, demonstrating its adaptability and promoting global sustainable urban policies. In addition, the study revealed the correlation between pedestrian infrastructure, economic activity and accidents, proposing specific interventions to reduce risks. This innovative model redefines urban planning, providing practical solutions to create more resilient and sustainable cities. La urbanización y el cambio climático desafían la movilidad urbana en las grandes ciudades. Barcelona, como caso de estudio en el proyecto Acciona y Conecta, financiado por el Ayuntamiento, abordó estos retos con un análisis de su infraestructura para promover una movilidad sostenible, segura y equitativa. El estudio utilizó datos abiertos y técnicas de ciencia y minería de datos para evaluar factores clave como la calidad de aceras, tráfico, contaminación y seguridad vial, elementos críticos para la caminabilidad y ciclabilidad. Este análisis alimentó algoritmos de inteligencia artificial que clasificaron tramos urbanos según accesibilidad y seguridad para peatones y ciclistas. Los resultados generaron una categorización detallada de las infraestructuras, identificando áreas de riesgo y oportunidad. Un panel interactivo de acceso público permite visualizar estas métricas, ayudando a urbanistas y autoridades a diseñar estrategias que fomenten la movilidad activa y reduzcan el impacto del transporte motorizado. Este enfoque no solo mejora la calidad de vida y la infraestructura verde, sino que también mitiga los efectos del cambio climático. La herramienta desarrollada ha sido replicada en Helsinki y Madrid, demostrando su adaptabilidad y promoviendo políticas urbanas sostenibles globales. Además, el estudio reveló la correlación entre la infraestructura peatonal, la actividad económica y los accidentes, proponiendo intervenciones específicas para reducir riesgos. Este modelo innovador redefine el urbanismo, brindando soluciones prácticas para crear ciudades más resilientes y sostenibles.
