L’estudi examina els errors comesos pels aprenents de xinès L1 en l’adquisició dels clítics datius en castellà, juntament amb les seves causes subjacents i les implicacions pedagògiques més àmplies. Mitjançant una observació participativa sistemàtica i entrevistes retrospectives en profunditat, es van recollir dades exhaustives de noranta-vuit estudiants universitaris xinesos especialitzats en Filologia Hispànica al llarg de dos semestres acadèmics consecutius. Es va dur a terme una anàlisi qualitativa dins el marc teòric de la teoria fonamentada, que va permetre una exploració inductiva de les categories i patrons emergents. Les troballes, interpretades des de perspectives intralingüístiques, interlingüístiques i socioculturals, revelen una sèrie de reptes persistents que aquests aprenents afronten en el domini dels clítics datius en castellà, és a dir, l’omissió, la mala col·locació i la confusió. L’estudi subratlla, a més, el paper essencial de la instrucció gramatical explícita, proposant-la com una estratègia pedagògica pràctica i eficaç per afavorir l’adquisició de les estructures de clítics en castellà entre els estudiants de xinès L1.
Aquesta contribució s’emmarca en la lingüística aplicada des de la lingüística cognitiva i la formació de paraules i es basa en dos corpus de referència en alemany i espanyol. L’article aborda els diversos trets dels sufixos de moció. La morfologia de construccions, dins de la lingüística cognitiva, considera els elements de la formació de paraules com a construccions amb forma i significat. El sufix de moció serveix principalment per formar el femení, però no és l’únic formador de femení en ambdues llengües. Per això, els objectius d’aquest treball són: 1) analitzar les funcions dels sufixos de moció. 2) Investigar el comportament del corpus respecte de la literatura existent. 3) Explorar les convergències i les divergències en les dues llengües. Els resultats d’aquestes anàlisis donaran lloc a l’afirmació que el sufix de moció presenta una freqüència d’aparició més gran en alemany que en espanyol. En alemany destaca, a més, l’ús en el llenguatge inclusiu i en espanyol s’investigarà la manca de sistematicitat per expressar el femení.
Aquest estudi examina Reddit, una pàgina de col·lecció de fòrums de debat, amb l’objectiu d’analitzar el seu potencial com a font de dades per a investigacions pragmàtiques i aportar metodològicament a l’estudi de l’anàlisi pragmàtica en entorns digitals. S’hi examinen característiques com l’anonimat dels usuaris, el sistema de votació, la Reddiquette i les normes dels subreddits, entre altres. Mitjançant una revisió bibliogràfica i una anàlisi crítica, el treball reflexiona sobre el potencial, els defectes i les consideracions ètiques d’aquesta plataforma per a estudis pragmàtics, oferint una contribució metodològica a l’anàlisi pragmàtica en contextos digitals.
El treball es dedica a l’estudi de l’ús contextualitzat del pronom personal nosaltres. Es pretén arribar a conèixer la naturalesa del grup del qual considera formar part un parlant parlamentari. S’observa que segons el context el pronom explícit pot expressar la solidaritat dins del grup al qual representa el pronom, afalagar-lo o també establir diferències dialèctiques entre el grup en qüestió i una altra persona o un altre grup de persones. L’èmfasi en les diferències ajuda a construir la imatge social del grup que representa l’emissor. L’ús del pronom opcional afavoreix la negociació de la imatge col·lectiva del grup que representa el parlant i de vegades també implica un efecte en la imatge social dels altres.
La digitalització de la indústria turística en l’era post-COVID ha afavorit la popularitat de noves formes de comunicació, en les quals és fonamental analitzar el discurs dels influencers. Mitjançant un enfocament metodològic mixt, que combina procediments inductius i deductius, aquest article analitza els recursos valoratius presents en 44 plogs (photo blogs) turístics obtinguts de la xarxa social xinesa RedNote, elaborats per influencers que han visitat Espanya. A partir de l’estudi dels marcadors actitudinals proposats per Hyland (2005a, 2005b), s’examinen els temes valorats, la positivitat o negativitat dels comentaris i els elements retoricodiscursius que els vehiculen. Els resultats assenyalen el predomini de comentaris sobre atraccions turístiques i gastronòmiques, que són majoritàriament positives, tot i que també hi apareixen estereotips i prejudicis. Considerant l’important impacte dels influencers, aquestes troballes tenen implicacions significatives per a la promoció turística i la presentació dels atractius espanyols davant la seva audiència i els potencials turistes xinesos.
