Borde Urbano Y Regeneración Del Suelo De Actividades Económicas En El Área Metropolitana De Valencia

En el context de la Comunitat Valenciana, els espais de transició entre allò urbà i rural no tenen una consideració d’espais amb regulació específica, encara que reflecteixen situacions urbanes crítiques enfrontades a un territori amb escassa capacitat de resposta. Una situació que s’agreuja en posar el focus als sòls industrials perifèrics o periurbans. Abordem la seva anàlisi amb una metodologia que contrasta les aportacions teòriques vinculades a la cultura urbanística amb altres de més recents i recorrem als treballs de camp i l’operativitat que ens proporcionen els sistemes d’informació geogràfica per avançar, des de la realitat, fins als resultats d’una investigació aplicada sobre el territori. El nostre objectiu és posar en relleu el paper que poden arribar a jugar els sòls d'activitat econòmica en introduir millores als seus entorns urbans i territorials. Cal, per tant, sostreure’l del caràcter de sòl urbà secundari, o amb nivells d’exigència menors, ja que la seva principal comesa no pot quedar subordinada només a contribuir a l’impuls econòmic d’una regió. La seva materialització sobre un recurs sòl limitat el compromet, com qualsevol altra activitat urbana, amb els reptes urbanístics actuals i els pressupostos d’un desenvolupament equilibrat i sostenible. En aquest treball es plantegen nous models dintervenció, recolzats en criteris de regulació urbanística per fases i en accions estratègiques, que permetin reformular els marges urbans destinats a activitats econòmiques com a resposta a les crisis actuals i a l’oportunitat de noves relacions espacials urbà-rurals. In the Valencian Comunity context, transition spaces between urban and rural areas are not considered spaces with specific regulations, although they reflect critical urban situations faced with a territory with little response capacity. A situation that is aggravated by focusing on peripheral or peri-urban industrial soils. We approach their analysis with a methodology that contrasts theoretical contributions linked to urban culture with other more recent ones and we resort to field work and the operability provided by geographic information systems to advance, from reality, to the results of applied research on the territory. Our aim is to highlight the role that economic activity land can play in introducing improvements in their urban and territorial environments. It is therefore necessary to remove it from the character of secondary urban soils, or soils with lower standards, since its main role cannot be subordinated only to contributing to the economic impulse of a region. Its materialisation on a limited land resource commits it, like any other urban activity, to today's urban planning challenges and to the requirements of balanced and sustainable development. This paper proposes new models of intervention, based on criteria of phased urban planning regulation and strategic actions, which allow for the reformulation of urban margins destined for economic activities in response to current crises and the opportunity for new urban-rural spatial relations. En el contexto de la Comunitat Valenciana, los espacios de transición entre lo urbano y lo rural no tienen una consideración de espacios con regulación específica, aunque reflejan situaciones urbanas críticas enfrentadas a un territorio con escasa capacidad de respuesta. Una situación que se agrava al poner el foco en los suelos industriales periféricos o periurbanos. Abordamos su análisis con una metodología que contrasta las aportaciones teóricas vinculadas a la cultura urbanística con otras más recientes y recurrimos a los trabajos de campo y la operatividad que nos proporcionan los sistemas de información geográfica para avanzar, desde la realidad, hasta los resultados de una investigación aplicada sobre el territorio. Nuestro objetivo es poner de relieve el papel que pueden llegar a jugar los suelos de actividad económica al introducir mejoras en sus entornos urbanos y territoriales. Es necesario, por tanto, sustraerlo del carácter de suelo urbano secundario, o con menores niveles de exigencia, puesto que su principal cometido no puede quedar subordinado solo a contribuir al impulso económico de una región. Su materialización sobre un recurso suelo limitado lo compromete, como cualquier otra actividad urbana, con los retos urbanísticos actuales y los presupuestos de un desarrollo equilibrado y sostenible. En este trabajo se plantean nuevos modelos de intervención, apoyados en criterios de regulación urbanística por fases y en acciones estratégicas, que permitan reformular los márgenes urbanos destinados a actividades económicas como respuesta a las crisis actuales y a la oportunidad de nuevas relaciones espaciales urbano-rurales.