El rechazo ciudadano a proyectos industriales suele atribuirse a colectivos ambientalistas cuyas posiciones se encuadran bajo la etiqueta nimby. Esta interpretación, sin embargo, simplifica la disputa, pues desdibuja el papel del conjunto de actores políticos e ignora la dimensión territorial que estructura las respuestas institucionales. La presente investigación revisita ese enfoque y analiza la territorialidad de un conflicto industrial a partir del proyecto de factoría de Altri en Palas de Rei (Lugo). El estudio examina cómo la proximidad al enclave fabril condiciona los discursos y el sentido del voto en los plenos municipales de 38 poblaciones gallegas. La hipótesis planteada —y verificada— sostiene que la distancia influye más en los partidos de la derecha conservadora que en los de la izquierda progresista. Los resultados revelan una marcada territorialización de los posicionamientos políticos, a partir de la cual se discute la vigencia y los límites de una disputa en clave multiescalar.
Bathrooms occupy a unique position at the intersection of public and domestic spatial dynamics, challenging the binary of public versus private space. Traditionally gendered and often reinforcing oppressive social norms, bathrooms have also been theorised as ambivalent sites where regulation, vulnerability, and resistance coexist. This study examines the portrayal of bathrooms in HBO’s Girls, revealing that feminised characters, within a context structured by whiteness, employ similar strategies to construct intimate spaces in both public and domestic bathrooms. The paper introduces the concept of collective intimacy to move beyond sexual or romantic frameworks, foregrounding practices of care, negotiation, conflict, and solidarity. By reframing the bathroom, which is traditionally understood as a private, individualised space within modern and colonial urban settings, as a site of social interaction and shared emotional experience, the study challenges the entrenched ideal of bourgeois privacy and highlights the political and relational significance of everyday spaces for white feminised subjects.
El repte d’assolir una mobilitat autònoma per part de les noies i dels nois adolescents és encara una dimensió poc explorada en la literatura acadèmica que tracta aquesta qüestió. Aquest article té com a objectiu aprofundir en les noves pautes de mobilitat que progressivament van adquirint noies de 12 a 14 anys del barri de la Font d’en Fargues de Barcelona. A partir del cas d’estudi de sis entrevistes realitzades durant els trajectes que deu noies realitzen quotidianament des del seu centre educatiu o des del lloc on fan activitat extraescolars fins a casa seva, aquesta investigació ha permès identificar quines són les experiències que viuen durant aquests recorreguts diaris. L’anàlisi posa també de manifest la incidència de diversos elements físics i socials, així com de les percepcions subjectives de les adolescents, en la configuració dels seus desplaçaments i en el procés d’adquisició d’autonomia. S’ha pogut veure com l’assoliment de la independència en relació amb la mobilitat es produeix ja a la darrera etapa de l’educació primària i que la companyia entre iguals esdevé un factor clau en la generació de sensacions de confort, seguretat i benestar.
El treball aborda el procés de construcció en sòl rústic a les illes Balears entre 1900 i 2023 utilitzant tècniques d’anàlisi espaciotemporal en sistemes d’informació geogràfica i cartografia cadastral. Els resultats indiquen que la construcció es va accelerar a partir de la dècada de 1970, impulsada pel creixement turístic, amb variacions entre illes. A Mallorca, la pressió territorial prové de Palma, els nuclis tradicionals i les zones turístiques, destacant-ne la badia de Pollença des de la dècada de 1970 i la costa de Llevant des de la de 1990. A les Pitiüses, el desenvolupament ha estat més difús i guiat per les zones turístiques costaneres. En canvi, Menorca, menys afectada, mostra un model basat en corones al voltant de nuclis com ara Maó i Ciutadella des de la dècada de 1980. Aquest estudi obre noves vies per comprendre les transformacions territorials originades per la rururbanització, i planteja qüestions clau sobre factors explicatius, polítiques urbanístiques i usos del sòl.
Within the framework of the neoliberalism that is characteristic of advanced capitalism, urban development leads to structural socio-spatial inequalities. This scenario puts pressure on democracies by testing the public function of states in terms of the implementation of urban planning processes aimed at achieving more equitable cities (Fainstein, 2010). In this context, the question arises as to how to advance towards urban justice in planned cities that nevertheless experience persistent inequalities in the current political and economic scenario. This article proposes an analytical framework for examining planning practice, constructed based on four categories for the analysis of socio-spatial inequality derived from theory: building unjust urban space, the position of subjects discriminated against by the space they inhabit, the inequitable distribution of public assets, and exclusionary political representation. The conclusions provide guidelines to be incorporated into the creation of territorial planning instruments, with the aim of guiding public action towards greater levels of equity and urban justice.
This research evaluated social vulnerability to torrential floods in the area of influence of the Isabel P & eacute;rez ravine in Santiago de Cali, using a mixed approach that combined mapping, hierarchical analytical process, fuzzy logic and spatial modelling. Previous events have mainly affected the communities of Bel & eacute;n and La Nave in the Silo & eacute; neighbourhood, causing material damage, economic and human losses. Of the 97 households surveyed, 52% presented high vulnerability, 20% medium and 25% low, with the highest levels located in the upper part of the ravine. Financial capital was the most impacted element: 80% of households have an income that is equal to or lower than their expenses, only 15% report an additional income and 27% have some degree of savings. This study contributes to the analysis of the relationship between torrential floods and sustainable livelihoods, providing a basis for future research on social vulnerability.
The main aim of this article is to present the state of the art on studies that have addressed historical droughts in Spain based on documentary (manuscript-based) and bibliographic (printed) sources. Despite the economic and social impact of droughts in Spain, there are not many studies that tackle the historical perspective of this natural phenomenon. The first writing on this subject appeared in mid-19th-century Spain. Since then, the body of work on this topic has evolved in line with the political and scientific context of each historical period. For this reason, the main body of this article is organised chronologically, addressing the motivation of the different authors to study this natural phenomenon while taking the political and ideological contexts in which these studies were carried out into account.
This article examines the relationship between negative public perceptions of tourism and the concentration of short-term rental housing (STRs), typically located in areas with high numbers of tourists within the city. Through the analysis of data taken from municipal barometers, this study identifies links between residents' dissatisfaction and issues such as social coexistence, housing access, and urban transformation. The halt in tourism during 2020, due to the COVID-19 pandemic, served as a turning point in terms of detecting shifts in public perception across different districts and neighbourhoods. The findings reveal a significant correlation between the number of STRs, an increased tourism, and a more negative perspective of the residential environment and local government management, along with a heightened awareness of tourism-related conflict. These findings contribute to the debate on the social response to mass tourism from an empirical and territorialised perspective, using a straightforward and practical methodological approach.
Water security is one of the most pressing challenges in the face of the growing impact of climate change, especially in Catalonia, a country experiencing a severe strain on water resources. This article examines water security within the hydro-social cycle framework, including the physical, economic, social, and environmental dimensions. It analyses key challenges such as recurrent droughts, inequalities in terms of access and affordability, water governance, and the impact on the ecosystem. The study highlights the importance of addressing these issues in an interdisciplinary manner, incorporating technological, political, and social perspectives to ensure the sustainable and equitable management of water resources. Through an analysis of the Catalan context, this study identifies the main risks and challenges in a scenario of climate change and increasing social inequality, emphasising the need for a more inclusive and resilient approach to water planning.
Wine tourism products are one of the most dynamic and creative market segments in inland destinations. Wine heritage forms part of cultural identity in the Ribeira Sacra. This article will analyse the use of elements for the communication of cultural heritage linked to winemaking as an essential element of tourism promotion in this Galician area using both quantitative and qualitative analysis. Viticulture is currently one of the key elements in the positioning and promotion of the Ribeira Sacra in terms of its marketing strategies.
En el marco del neoliberalismo propio del capitalismo avanzado, el desarrollo urbano revela desigualdades socioespaciales estructurales. Este escenario tensiona las democracias, al poner a prueba la función pública de los Estados en la implementación de procesos de planificación urbana orientados a la consecución de ciudades más justas (Fainstein, 2010). En este contexto, se plantea el interrogante sobre cómo avanzar hacia la justicia urbana en ciudades planificadas que, sin embargo, mantienen persistentes desigualdades en el actual escenario político-económico. El artículo propone un marco analítico para examinar la práctica de la planificación, construido a partir de cuatro categorías de análisis de la desigualdad socioespacial derivadas de la teoría: producción del espacio urbano injusto, posición de los sujetos discriminados por el espacio que habitan, distribución inequitativa de bienes públicos y representación política excluyente. Las conclusiones ofrecen lineamientos para su incorporación en la formulación de instrumentos de planificación territorial, con el propósito de orientar la acción pública hacia mayores niveles de equidad y justicia urbana.
Rivière, Dominique (dir.) (2024) Les métropoles d’Europe du Sud à l’épreuve des crises du XXIe siècle Roma: École Française de Rome, 362 p. ISBN 978-2-7283-1810-0
This article is the text of a lecture for the Geografía y Género [Geography and gender] group of the Autonomous University of Barcelona on 27th March 2025. It reports on a content analysis of article titles in 47 international Anglophone academic geographical journals in 2013/14 and 2023/24. The analysis includes titles and authorship in terms of gender and geographical background of 582 articles. In that time, gender themes became more prominent. The share of female authors remained more or less stable. Authors from non-Anglophone countries were more successful in getting access to these journals. Concepts such as ‘women,’ ‘feminism,’ ‘queer,’ ‘trans/cis,’ ‘intersectionality’ and ‘body’, and economic and environmental themes were more prominent in 2023/24 than in 2013/14. Feminist geography became more collaborative, and fieldwork is less often about the ‘global south’ and more written with authors from the ‘global south.’ Authors from non-Anglophone countries write more often about women and economic themes than authors from Anglophone countries. The analysis, therefore, demonstrates the dynamics and the placebound nature of feminist geography.
El producto enoturístico es uno de los más dinámicos y creativos segmentos del mercado de los destinos de interior. A través de un estudio tanto cuantitativo como cualitativo, el presente trabajo analiza el uso de elementos de comunicación del patrimonio vitivinícola cultural de la Ribeira Sacra, que está vinculado a la elaboración del vino como elemento esencial en la promoción turística de este destino gallego. La vitivinicultura constituye actualmente uno de los elementos clave para el posicionamiento y la potenciación de dicha zona de Galicia en cuanto a sus estrategias de comercialización.
El present article examina la relació entre la percepció negativa ciutadana del turisme i la concentració d’habitatges d’ús turístic (HUT), habitualment localitzats en zones amb alta pressió turística de la ciutat. Mitjançant l’anàlisi de dades procedents de baròmetres municipals, s’identifiquen vincles entre la insatisfacció veïnal i problemàtiques com ara la convivència, l’accés a l’habitatge i la transformació urbana. L’aturada de l’activitat turística durant el 2020 a causa de la covid-19 actua com a punt d’inflexió per detectar canvis en la percepció ciutadana segons els districtes i els barris. Els resultats mostren una correlació significativa entre la densitat de diversos HUT, així com l’augment turístic i una valoració més negativa del mateix entorn i de la gestió municipal, a part d’una identificació més elevada de conflictes associats al turisme. Aquestes evidències permeten encetar un debat sobre la reacció social envers el turisme massiu de manera empírica i territorialitzada, amb una metodologia senzilla i pràctica.
Esta investigación evaluó la vulnerabilidad social frente a avenidas torrenciales en el área de influencia de la quebrada Isabel Pérez, en Santiago de Cali, mediante un enfoque mixto que combinó cartografía, proceso analítico jerárquico, lógica difusa y modelamiento espacial. Los eventos afectan principalmente a las comunidades de Belén y La Nave del barrio Siloé, generando daños materiales, pérdidas económicas y víctimas humanas. De los 97 hogares encuestados, el 52% presenta vulnerabilidad alta; el 20%, media, y el 25%, baja, concentrándose los niveles más altos en la parte superior de la quebrada. El capital financiero es el componente más afectado: el 80% de los hogares tiene ingresos iguales o inferiores a sus gastos, solo el 15% reporta ingresos adicionales y el 27% logra algún nivel de ahorro. El estudio aporta al análisis de la relación entre avenidas torrenciales y medios de vida sostenible, además de ofrecer una base para futuras investigaciones sobre vulnerabilidad social.
El present article té com a objectiu principal presentar l’estat de la qüestió sobre els estudis que han tractat les sequeres històriques a Espanya a partir de fonts documentals (manuscrites) i bibliogràfiques (impreses). En general, malgrat l’impacte econòmic i social que hi causa l’absència de precipitacions, les investigacions que examinen la perspectiva històrica d’aquest fenomen natural no són gaire abundants. Les primeres anàlisis recopilatòries que el tracten apareixen a l’Espanya de mitjan segle XIX. Des de llavors, aquesta producció ha anat canviant en funció del context polític i científic de cada període. Per aquest motiu, el cos principal del treball s’organitza cronològicament, tot abordant les motivacions dels diferents autors per estudiar aquest fenomen natural i entenent els contextos polítics i ideològics en els quals s’han realitzat els esmentats estudis.
Da Silva, Lenyra R. (1991) A natureza contraditória do espaço geográfico São Paulo: Editora Contexto, 104 p. ISBN 978-8572440028
La seguretat de poder disposar d’aigua és un dels reptes més urgents davant els impactes creixents del canvi climàtic, especialment a Catalunya, un territori sotmès a una elevada pressió sobre els recursos hídrics. Aquest article analitza la seguretat de l’aigua a través del marc del cicle hidrosocial, integrant-hi dimensions físiques, econòmiques, socials i ambientals. S’hi examinen els desafiaments principals, com ara les sequeres recurrents, les desigualtats en l’accés i l’assequibilitat de l’aigua, la governança hídrica i l’impacte sobre els ecosistemes. S’hi destaca la importància d’abordar aquestes problemàtiques de manera interdisciplinària, integrant-hi perspectives tecnològiques, polítiques i socials per garantir una gestió sostenible i equitativa dels recursos hídrics. Mitjançant una anàlisi del cas català, aquest estudi identifica els principals riscos i reptes en un context de canvi climàtic i desigualtats socials creixents, subratllant la necessitat de realitzar un enfocament més inclusiu i resilient en la planificació de l’aigua.
Intersectionality is becoming a key theory for studying the social dimension of climate change. This article critically reviews the main academic studies that use intersectionality as an analytical framework to understand the climate emergency, highlighting their main contributions, potentialities, and challenges. Intersectionality allows for a systemic understanding of climate change, shedding light on the role of social structures in shaping climate experiences. This theory reveals how the climate emergency affects individuals and social groups unequally, based on their positions within power structures, bringing to the fore the experiences of the most marginalised groups. Thus, intersectionality becomes a fundamental tool to improve climate justice. Despite the progress made in recent years in intersectional climate studies, the article points to the need to broaden the research scope to new empirical cases and methodological perspectives to further consolidate this emerging field.
