L’objectiu d’aquest article és presentar i fonamentar una nova interpretació dels versos que conclouen un carmen epigraphicum bilingüe edilici de l’Àfrica bizantina (574-578 dC). Per dur a terme aquesta tasca, s’ha emprat, com a metodologia principal, l’estudi prosopogràfic, complementat amb eines filològiques, la comparació epigràfica i l’aplicació de criteris mètrics. Després de concloure, com van proposar Durliat i Martindale, que el prefecte mencionat en el text llatí hauria de ser Thomas, suggerim que les llacunes dels versos 3-4 podrien ser completades en la seva totalitat incloent-hi, respectivament, els termes ἀστυφέλικτα i moenia per raons històrico-polítiques, literàries, epigràfiques i mètriques.
El mundo occidental está viviendo una deriva reaccionaria y patriarcal que está intentando revertir los logros sociales que el feminismo y el estado del bienestar habían conseguido tras las dos guerras mundiales. Sin embargo, esa deriva se está produciendo en el momento histórico en que más mujeres y personas LGTBIQ+ ocupan puestos de responsabilidad en el sistema. Este artículo se pregunta cuál puede ser la razón de semejante paradoja, para lo que analiza el tipo de valores que sigue idealizando la arqueología que hacemos, incluida la arqueología de género, y que encarnan las jóvenes generaciones que entran a la academia.
En el desfiladero de la Horadada (Trespaderne, Burgos) se encuentra el conjunto religioso de Santa María de los Reyes Godos, que desarrolló funciones tanto de carácter evangelizador como de baptisterio y de necrópolis privilegiada, configurándose como un centro de poder vertebrador del poblamiento aldeano circundante. Junto a la iglesia se ha localizado una fuente monumental con estanque para la que las dataciones indican una posible construcción entre principios del siglo VI y mediados del VII d. C. Se trata de una de las pocas fuentes adscritas a la Antigüedad Tardía y, además, asociada a un contexto cultual cristiano.
Aquest article vol donar a conèixer un tipus singular d'objectes de terra crua, definits com a safates-brasers. La peculiaritat d’aquests elements radica tant en el material amb què estan realitzats, en la seva particular forma (objectes oberts, de forma ovalada, amb les parets baixes i amb uns orificis situats en parells a la part inferior de les mateixes), així com en l’àmbit cronològic i geogràfic tan acotat en el que es troben (sud de Tarragona i Castelló, entre el bronze final i la primera edat del ferro). Mitjançant un estudi macrovisual i comparatiu es caracteritzen aquests elements i s’intenta establir la possible funció. Pel context arqueològic s’ha pogut deduir que es tracten d’elements relacionats amb activitats de tipus domèstic, possiblement associades amb el foc.
This paper presents a review of published studies on livestock palaeodiets conducted on sites dated from the sixth to fourth centuries BC in the north-eastern Iberian Peninsula and southern France. The aim is to provide a preliminary overview of the relationship between animal feeding strategies and socio-economic dynamics. It also seeks to highlight current limitations and propose future research directions, particularly regarding geographical, chronological and animal-species representativeness. The analysis of data from 11 archaeological sites revealed that socio-economic dynamics played a major role in shaping animal feeding strategies, and that the latter were adapted to a series of constraints imposed by historical contexts. We also observed that not all regions are equally represented, and that sheep and goats are the best-represented animal species. Future research should aim to address these gaps, by broadening the scope of studies to other regions, earlier chronologies and underrepresented species, such as pigs and cattle.
