In 2009, a treasure of 1506 Islamic gold and silver coins was recovered inside a ceramic container during archaeological work in the city of Valencia. This treasure was hidden on the first half of the 11th century, and it is a very interesting hoard both for its chronology and for the diversity of its currency. It includes Andalusian coins from the Caliphate of Córdoba, from the Fitna period, from the early Taifa States and many North African coins, mainly from the Fatimid dynasty. The Fatimid portion of the treasure currently constitutes the largest collection of Fatimid silver preserved in the Iberian Peninsula. The city of Valencia also holds a largest hoard of gold coins from this dynasty. The study of this hoard allows us to trace the close link between the city of Valencia and other places in the western Mediterranean at the beginning of the 11th century.
Aquest article té com a objectiu omplir un buit en l'estudi d'un element clau per comprendre la transició d'Aeso cap a la tardoantiguitat: la torre de camí de la Torreta (La Torreta). Per assolir aquest objectiu, l'estudi abordarà la naturalesa de l’estructura des de dues perspectives. Per una banda, analitzarem les dades estructurals i estratigràfiques proveïdes per la intervenció de 1987, fent una revisió cronològica dels materials associats, mentre que, des d’una segona vessant, aprofundirem en la funcionalitat de La Torreta comparant-la amb altres paral·lels arreu de l’occident romà, així com analitzant la seva relació amb el territori de la Conca Dellà per mitjà de diferents anàlisis SIG. Ulteriorment, l’estudi plantejarà la possibilitat d’identificar-la com a una torre de vigilància d'iniciativa local amb l’objectiu de controlar els moviments de persones a l’ager aesonensis en mig d'un món en transformació.
This study examines six amphora assemblages discovered in Pompeii and dated to 79 AD. All were located in the area northeast of the forum, between Via della Fortuna to the north and Via degli Augustali to the south. At the time of the eruption of Vesuvius, each assemblage served a distinct purpose, illustrating the diverse roles that amphorae played in everyday Roman life. Moreover, the range of typologies, origins, and contents represented by these amphorae reflects the vibrant commercial activity that characterised a city like Pompeii.
S'analitzen dos ancores de granit formalment molt similars que han sigut localitzades en la zona de Els Farallons, en l'extrem oriental de l'Illa de Nova Tabarca, xicotet arxipèlag situat al sud-est de la península ibèrica. Les anàlisis mineralògiques de les potalas determinen que la pedra és un granit provinent de pedreres del Mediterrani central o occidental. S'analitza igualment el context arqueològic amb la finalitat de realitzar una aproximació cronològica del conjunt, observant que la major part del material ceràmic present en les àrees circumdants està constituït per restes d'àmfores romanes de la primera meitat del s. I a. C. Per això, es planteja la possibilitat que les ancores, formal i mineralógicamente quasi idèntiques, pogueren #relacionar amb un derelicte l'eslora del qual poguera correspondre a la distància que separa les ancores (16-18 m).
