Aquest article explora la sociolingüística computacional com una subdisciplina emergent que integra mètodes computacionals en l’estudi de la relació entre llengua i societat. Se’n presenta la definició, l’origen, les metodologies principals i els avantatges i els reptes; en especial, el tractament de llengües minoritzades respecte a la creació i la gestió de recursos computacionals. Finalment, es destaca la necessitat d’un enfocament multidisciplinari per a un desenvolupament equitatiu del camp.
El present article exposa una recerca sobre les creences i les percepcions del professorat de llengües en el sistema educatiu valencià pel que fa a l’enfocament plurilingüe i la seua didàctica. A aquest efecte, s’ha dut a terme un estudi amb caràcter exploratori i interpretatiu a professorat de primària de la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià, per tal de conéixer quines concepcions i quines pràctiques tenen en relació amb el paradigma plurilingüe i, consegüentment, poder esbossar línies de comprensió que permetin millorar i consolidar aquest paradigma. Els resultats evidencien la necessitat d’una major consolidació del paradigma plurilingüe en el sistema educatiu valencià, atés que el professorat té unes concepcions superficials i diferenciades en relació amb l’ensenyament plurilingüe.
Aquest article explora la intersecció entre la sociolingüística i la lingüística forense a partir d’un encàrrec complex d’anàlisi d’autoria. En el marc d’un procés de divorci, un progenitor denunciava l’altre per influència discursiva sobre les filles comunes, menors d’edat. L’encàrrec consistia a determinar si el material dubitatiu (uns dos mil missatges de WhatsApp en castellà) que calia analitzar havia estat realment produït per les menors o si contenia indicis de l’autoria d’un dels progenitors. Es proposa l’adopció del model d’identitat basat en la restricció de recursos (Grant i MacLeod, 2018 i 2020), que permet analitzar com els parlants utilitzen recursos lingüístics estables i dinàmics en diferents contextos comunicatius, integrant-hi aportacions teòriques d’altres tradicions, com la sociolingüística, la pragmàtica i l’anàlisi del discurs. Es posen en relleu les dificultats metodològiques associades a l’anàlisi d’autoria en contextos familiars i digitals, en què fenòmens com l’acomodació comunicativa (Giles, Coupland i Coupland, 1991) poden dificultar la distinció entre autoria directa i influència discursiva. A partir de l’encàrrec, es reflexiona sobre els reptes epistemològics i interdisciplinaris de la lingüística forense en relació amb les oportunitats per a la combinació d’enfocaments, així com la necessitat d’eines epistemològiques robustes per a l’anàlisi d’autoria en situacions especialment complexes de variació sociolingüística.
