ConstellationsVolume 14, Issue 1 p. 3-30 From Modernism to Messianism: Liberal Developmentalism and American Exceptionalism Thomas A. McCarthy, Thomas A. McCarthy Northwestern UniversitySearch for more papers by this author Thomas A. McCarthy, Thomas A. McCarthy Northwestern UniversitySearch for more papers by this author First published: 14 March 2007 https://doi.org/10.1111/j.1467-8675.2007.00420.xCitations: 6Read the full textAboutPDF ToolsRequest permissionExport citationAdd to favoritesTrack citation ShareShare Give accessShare full text accessShare full-text accessPlease review our Terms and Conditions of Use and check box below to share full-text version of article.I have read and accept the Wiley Online Library Terms and Conditions of UseShareable LinkUse the link below to share a full-text version of this article with your friends and colleagues. Learn more.Copy URL Share a linkShare onFacebookTwitterLinkedInRedditWechat Citing Literature Volume14, Issue1March 2007Pages 3-30 RelatedInformation

Després d’una crítica a la universalitat il·lustrada, on no hi havia lloc per a l’alteritat i ladiferència, i que es feia servir per justificar la marginació de pobles no occidentals; peròtambé després d’una crítica al relativisme cultural que nega validesa a les cultures més enllàdel seu context, McCarthy troba el concepte d’«universalitat multicultural» com la manerade fer justícia a l’universal i el particular, la igualtat i la diferència. Aquest és el concepteque vol presentar aquí.En aquest assaig, McCarthy treballa amb la idea kantiana dels «dos punts de vista», eldel participant i el de l’observador, per tal de teoritzar les relacions entre els agents i elsseus valors, creences, normes i actes, i especialment la reflexió crítica sobre ells. Més endavant,McCarthy duu a terme una interessant reflexió sobre el problema: com entenem elsaltres en les trobades entre cultures, i quines són les causes de les freqüents interpretacionserrònies. Estudia l’origen de l’antropologia en el si del colonialisme, i com la política i l’economiacondicionen les interpretacions dels observadors; i presenta noves metodologiesque permeten, a aquells que hi són representats en els informes dels antropòlegs, de parlaren les seves pròpies veus, explicar les seves històries, desafiar les perspectives de l’antropò-leg, oferir suggeriments alternatius. L’autor s’ocupa de les implicacions epistemològiques,però no oblida que el problema de les interpretacions errònies d’altres cultures rau en lapolítica i l’economia, en les desigualtats de poder en el nostre món.

El autor conocido representante de la Teoría Critica en EE.UU. y divulgador de la obra de Habermas, intenta hacerse cargo de las criticas postmodernas al carácter abstracto de la concepción de la razón comunicativa de este último. Para ello realiza un acercamiento a las lecciones que acerca de la interacción comunicativa nos ofrece, extramuros la filosofía, la etnometodología. La idea que intenta defender McCarthy es que la trascendencia e idealización centrales para la concepción de la razón comunicativa de Habermas pueden combinarse de formaa fructífera con la indexicalidad y practicidad subrayadas en los estudios de Garfinkel.

Part 1 Critical theory and political practice: domination or emancipation? the debate over the heritage of critical theory, Helmut Dubiel disorder is possible - an essay on systems, laws, and disobedience, Gunter Frankenberg autonomy, modernity, and community - communitarianism and critical social theory in dialogue, Seyla Benhabib. Part 2 The sociology of political culture: bindings, shackles, brakes - on self-limitation, Claus Offe politics and culture - on the sociocultural analysis of political participation, Klaus Eder politics and the reconstruction of the concept of civil society, Jean cohen and Andrew Arato. Part 3 Historical-philosophical reflections on culture: culture and Bourgeois society - the unity fo reason in a divided society, Hauke Brunkhorst culture and media, Hans-George Gadamer anamnestic reason - a theologian's remarks on the crisis in the Geisteswissenschaften, Johann Baptist Metz. Part 4 Moral development in childhood and society: moral development and social struggle - Hegel's early social-philosophical doctrines, Axel Honneth knowing and wanting - on moral development in early childhood, Gertrud Nunner-Winkler. Part 5 Foundations of critical social theory: world interpretation and mutual understanding, Johann P. Arnason power, politics, autonomy, Cornelius Castoriadis.

Al hilo de los movimientos filosóficos de la última década en Estados Unidos, el autor intenta defender la tesis de que la teoría social crítica y las historias genealógicas interpretadas tal como lo hacía Foucault al final de su vida, lejos de oponerse, pueden de alguna manera complementarse de forma fecunda. Para realizar esta tarea, el autor mostrará, en primer lugar, la amplitud de las afinidades entre ambos pensamientos A continuación, realizará una profunda crítica de la interpretación que Foucault daba de su propio pensamiento en los años setenta, mostrando al tiempo que la genealogía es susceptible de una mejor caracterización mediante el esquema clásico de dominación crítica- emancipación. Finalmente, intentará aproximar este último punto de vista a la interpretación definitiva que dio el propio Foucault de su obra.