En aquesta contribució, els editors del recull justifiquen la necessitat de reintegrar la reflexió sobre la traducció dels textos antics als estudis de traducció, dels quals, fins ara, han estat força absents. Els autors expliquen també resumidament les raons d’aquesta absència, i presenten finalment les contribucions a aquest recull. La tria de les contribucions pretén ser representativa en dos sentits. Per una banda, perquè inclou una bona representació dels autors antics de textos, dit en termes molt generals, còmics (Aristòfanes, Menandre, Plaute, el Satíricon, Llucià). I per l’altra representatius també dels contextos en què es troben avui dia les traduccions dels clàssics: un seminari universitari de traducció, un projecte editorial recent, i la reflexió crítica sobre aspectes força diferents d’unes traduccions ja publicades.
En aquest treball s’examinen els versos dels Menaechmi de Plaute que porten a escena un metge d’origen grec. Dins d’aquest context, s’analitza en particular una curiosa pregunta sobre els hàbits de beguda amb què el metge intenta diagnosticar un pacient, així com la reacció immediata d’aquest. L’objectiu és demostrar que la impertinència de la formulació no és només de caràcter social, sinó també lingüístic, i que es pot relacionar amb la interferència entre llengües pròpia d’una situació de bilingüisme. Sota aquesta premisa, després de revisar distintes versions del text, es proposa una traducció que busca copsar el ressò del grec en aquest punt.
Durante l’a.a. 2021/22 presso l’Università di Bologna, si è svolto un laboratorio autogestito di traduzione collettiva della Lisistrata aristofanea, che ha visto la partecipazione di venticinque studenti del corso magistrale di Filologia, letteratura e tradizione classica, con la supervisione della Prof.ssa Lucia Floridi. In questo contributo si prenderà in analisi la struttura dell’attività laboratoriale, per poi passare in rassegna i problemi metodologici riscontrati durante la traduzione. Tali problematiche emergono già dai primi cento versi, di cui verranno presentate le ipotesi di traduzione ai diversi stadi di lavoro: prima la versione individuale del singolo partecipante, poi quella discussa collettivamente. In questo modo si metteranno in evidenza i risultati del peer tutoring attuato. Saranno inclusi anche vari passi significativi dal resto della commedia. La traduzione in modalità laboratoriale è una realtà in diverse università, come ad esempio il laboratorio TraSLA dell’Università di Bologna e il Gruppo Teatrale della SNS di Pisa. La caratteristica principale di questo tipo di attività consiste nella collaborazione creativa tra studenti e nella ricerca costante di un compromesso tra idee diverse. Le problematiche traduttive del testo di Aristofane sono note – la scelta della lingua d’arrivo, l’ambientazione, il target di traduzione e la resa dei realia (in particolare indicazioni topografiche, nomi parlanti e riferimenti al contesto socio-politico). Per affrontarle, nel laboratorio è stata proposta una resa per la scena, in modo da fornire un testo comprensibile a un pubblico odierno senza dover ricorrere a eventuali note. La poetica di Aristofane, caratterizzata da vivace realismo e da continui giochi di parole, si presta a tale esercizio: l’obiettivo della stesura di un copione teatrale ha anche portato all’attualizzazione non solo della lingua, ma anche delle tematiche sociali e di genere della commedia. Il presente contributo commenterà quindi alcune delle ipotesi di traduzione proposte durante il laboratorio e ne descriverà le modalità di elaborazione.
Reseña del libro: JIMÉNEZ HURTADO, CATALINA Y CARLUCCI, LAURA (COORDS). (2024). LECTURA FÁCIL. PROCESOS Y ENTORNOS DE UNA NUEVA MODALIDAD DE TRADUCCIÓN. LAS PALMAS DE GRAN CANARIA: ULPGC EDICIONES, 233 PÁGINAS, ISBN: 978-84-9042-545-9.
Partint d’unes reflexions prèvies a propòsit de la noció del diàleg de Llucià de Samòsata com una peça emparentada amb la Comèdia, i del caràcter eminentment teatral de les declamacions sofístiques del moment, aquest article presenta la justificació d’algunes decisions de traducció concretes de l’obra ἑταιρικοὶ διάλογοι, que vaig traduir al català el 2008 amb el títol Converses de meuques (ed. Adesiara).
