INTRODUCCIÓN. Desde hace más de una década, distintos autores advierten sobre los problemas de comparabilidad cuando se informan Odds Ratio Condicionales en las regresiones logísticas. En este contexto, los Promedios de los Efectos Marginales (PEM) han ganado protagonismo como alternativa basada en probabilidades. Más recientemente, los Odds Ratios Marginales (ORM) se proponen como una medida relativa comparable entre modelos y poblaciones. Este trabajo tiene por objetivo presentar, comparar y ejemplificar el uso conjunto de ambas medidas. MÉTODO. Se utiliza un ejemplo empírico con una variable dependiente dicotómica y se estiman modelos de regresiones logísticas binarias. A partir de ellos, se calculan los PEM y ORM con Stata, mostrando los pasos para su obtención y cómo interpretarlos. RESULTADOS. La utilización de PEM y ORM puede conducir a interpretaciones diferentes, en particular cuando se quiere comparar poblaciones con diferentes distribuciones de la variable dependiente. DISCUSIÓN. Se concluye que PEM y ORM no son medidas sustitutas, sino complementarias, y que en ocasiones su uso conjunto puede permitir una interpretación más correcta de los resultados en investigaciones aplicadas.
INTRODUCCIÓ. L’educació no es pot entendre sense el desenvolupament del saber ser de l’alumnat. Per oferir un bon acompanyament, els i les docents necessiten autoconeixement. Aquest estudi analitza com mestres d’un context rural construeixen la seva identitat docent des de la dimensió personal i quines experiències són significatives en aquest procés. MÈTODE. La recerca és qualitativa, amb enfocament narratiu i mètode biogràfic-narratiu. Hi participen quatre mestres d’una escola rural. Les dades es van recollir mitjançant fotoelicitació, biogrames i entrevistes biogràfiques. RESULTATS. El context i l’experiència personal es mostren claus en la construcció de la identitat docent. La proximitat pròpia del CRA (col·legi rural agrupat) influeix en la manera de ser dels i les mestres i en l’acompanyament emocional de l’alumnat i les famílies. DISCUSSIÓ. Es mostra que la identitat docent és dinàmica i està influïda pel context rural i la dimensió personal. L’aportació de l’article al camp de l’escola rural es concreta en el fet que la identitat dels docents d’entorn rural té trets identitaris, que es basen en una relació propera amb l’alumnat i les seves famílies, que permet un acompanyament més individualitzat i emocional, i un sentiment de pertinença a la comunitat, que consolida el reconeixement entre persones.
INTRODUCCIÓN. Este estudio examina la adquisición de competencias profesionales y su motivación de entrada en estudiantes del máster en Formación del Profesorado en la Universidad de Barcelona. MÉTODO. A partir de una encuesta a 211 estudiantes, se analiza el impacto de dos experiencias de simulación en la adquisición de competencias y cómo estas varían según la motivación de acceso al máster. RESULTADOS. Los resultados indican que los estudiantes con alta motivación expresiva (intrínseca) perciben más beneficios en el desarrollo de competencias específicas y transversales. En cambio, aquellos con una motivación instrumental, orientada a beneficios extrínsecos como la inserción laboral o el reconocimiento social, tienden a ver la simulación como un medio para obtener resultados tangibles y prepararse para desafíos concretos de la práctica docente. DISCUSIÓN. Se concluye que conocer las motivaciones de acceso es clave para diseñar simulaciones adaptadas a las necesidades del estudiantado. Asimismo, involucrar a los estudiantes en la creación de los casos contribuiría a una mayor implicación desde el inicio, vinculando las situaciones simuladas con sus intereses y preocupaciones profesionales, lo que optimizaría el impacto formativo de la experiencia.
INTRODUCCIÓN. Este artículo reporta la construcción y validación de contenido de un guion de entrevista semiestructurada para indagar las concepciones de docentes de educación inicial sobre el origen de los problemas de conducta infantil y las estrategias de prevención e intervención, ante la escasez de evidencia de validez en el área. MÉTODO. Estudio instrumental mediante juicio de expertos. Doce profesionales evaluaron 25 preguntas estructuradas en dos objetivos y ocho dimensiones, valorando criterios de suficiencia, claridad, coherencia y relevancia con observaciones cualitativas por ítem. La concordancia interjueces se estimó con el coeficiente W de Kendall y análisis de los comentarios. RESULTADOS. Las valoraciones promedio fueron altas (M ≈ 3,63; relevancia M = 3,72; suficiencia M = 3,56). El acuerdo fue significativo (W = 0,310; p = 0,010), con menor concordancia en claridad (W = 0,158). Dieciséis preguntas requirieron ajustes. DISCUSIÓN. Los resultados aportan evidencia de validez de contenido, sustentada en valoraciones altas y acuerdo interjueces significativo. La menor concordancia, homogeneidad del panel y la única ronda de evaluación circunscriben el alcance a una validación preliminar. Se recomienda pilotaje con usuarios reales y una segunda ronda experta con los ítems ajustados.
INTRODUCCIÓ. La recerca educativa ha guanyat presència en el debat acadèmic i en les polítiques educatives, però la incidència en la pràctica docent a secundària continua limitada. L’objectiu de l’estudi és presentar un marc teòric que articuli la recerca educativa, el docent com a professional reflexiu i l’educació informada per evidències, i analitzar les pràctiques, percepcions i condicions associades a la recerca docent. MÈTODE. S’ha fet un estudi quantitatiu, descriptiu i exploratori mitjançant un qüestionari administrat a 463 docents de centres públics. RESULTATS. El 47,6 % del professorat declara no haver fet mai recerca educativa, i un 31,7 % n’ha fet puntualment o habitualment. Tanmateix, un 63,5 % afirma recollir dades i un 55,6 % analitza resultats, però un 88,9 % no ha publicat ni compartit resultats. La manca de temps és el principal obstacle, seguida de la manca de formació metodològica. DISCUSSIÓ. Es fan pràctiques d’indagació vinculades a la pràctica que no es tradueixen en recerca docent sistematitzada ni en coneixement compartit. Això s’associa a factors estructurals i organitzatius més que a la manca d’interès del professorat. L’estudi subratlla la necessitat de generar condicions que permetin sostenir la recerca docent i reconèixer-la com a part del desenvolupament professional.
INTRODUCCIÓN. Los estudios descriptivos exploratorios aportan información valiosa sobre grupos y sus patrones de comportamiento, percepciones o actitudes en torno a realidades educativas. La integración del método descriptivo con un diseño comparativo-causal aporta rigor al análisis de contrastes entre grupos, permitiendo identificar indicios de influencia o relación de dependencia entre las variables estudiadas. Presentamos un caso práctico cuyo objetivo es conocer el perfil y el estilo de vida online arriesgado de un grupo de estudiantes universitarias, indagando en posibles diferencias según variables de perfil. MÉTODO. Se emplea estadística descriptiva e inferencial siguiendo técnicas analíticas univariadas y bivariadas empleando software libre (Jamovi). RESULTADOS. Los pasos que se describen en el caso facilitan la comprensión del método y las decisiones analíticas asociadas con el contraste de hipótesis. La solución del caso describe un perfil de estudiantes mayoritariamente de zona rural con formación tecnológica reciente, aunque sin diferencias significativas en su exposición online según el lugar de residencia. Se muestra un nivel muy bajo de estilo de vida online arriesgado, el cual no se ve condicionado por haber recibido o no formación tecnológica reciente. DISCUSIÓN. La discusión apunta a la utilidad de estos recursos con Jamovi en la formación científica.
INTRODUCCIÓN. En la última década, Chile ha impulsado políticas para favorecer una educación inclusiva. Entre ellas, el decreto n.º 83 ha tenido especial relevancia al orientar la diversificación de prácticas pedagógicas. Sin embargo, llevar estas orientaciones al día escolar no siempre resulta sencillo y, en muchos casos, depende de cómo los equipos directivos organizan los procesos institucionales. Este estudio analiza las percepciones de directivos, profesores y especialistas sobre los factores de gestión que influyen en la aplicación de este decreto en tres escuelas chilenas. MÉTODO. Se utilizó un enfoque cualitativo mediante un estudio de casos descriptivo. La muestra incluyó 27 participantes: directivos, profesores y profesionales especialistas en inclusión. Las técnicas de recolección fueron entrevistas semiestructuradas y grupos de discusión. RESULTADOS. Los datos evidencian barreras como la priorización del rendimiento académico sobre la inclusión, escasa formación directiva, delegación de responsabilidades a los profesionales especialistas y limitada articulación con redes externas. DISCUSIÓN. Los hallazgos muestran que la gestión directiva influye en la implementación del decreto n.º 83, especialmente cuando la inclusión se delega en los profesionales que coordinan el Programa de Integración Escolar y hay presión por los resultados académicos. Esto refuerza la necesidad de una gestión más compartida en la escuela.
INTRODUCCIÓ. El foment de la lectura forma part dels currículums de secundària de les assignatures de llengua. A les aules del primer cicle de l’ESO (educació secundària obligatòria), la manca de motivació per la lectura és notòria i preocupant i s’agreuja amb la irrupció de les xarxes socials i les addiccions que originen entre la població adolescent. MÈTODE. Per a la recollida de dades es recorre a dos instruments diferents: l’enquesta i una prova de lectura, cosa que permet analitzar els resultats des del vessant qualitatiu i quantitatiu. La mostra total és de 62 alumnes de primer i segon de l’ESO d’un institut públic a Castelló de la Plana. RESULTATS. Aquest estudi empíric confirma la magnitud de la desmotivació per la lectura entre els estudiants del primer cicle de l’ESO i ofereix una visió panoràmica de la percepció de l’alumnat en relació amb els hàbits lectors. DISCUSSIÓ. Els resultats obtinguts fan palesa la necessitat de repensar la lectura a les aules del primer cicle de l’ESO, tot posant el focus en la motivació de l’alumnat.
INTRODUCCIÓ. Actualment, és necessari reconsiderar i ampliar el concepte d’inclusió educativa, incorporant-hi la dimensió personal i humana. Aquest article presenta la història de vida d’una mestra des de la perspectiva del seu procés de desenvolupament personal. Es tracta d’una docent que forma part de la transformació de la seva escola cap a un model intercultural inclusiu. L’objectiu principal és visibilitzar el procés de desenvolupament personal d’aquesta docent. MÈTODE. Es va utilitzar la metodologia biogràfic-narrativa. Aquest enfocament, basat en una tesi doctoral, va incloure l’elaboració d’una línia de vida i de nou entrevistes, cinc de les quals de caràcter biogràfic. RESULTATS. Els resultats evidencien el desenvolupament personal de la mestra. DISCUSSIÓ. Com a principals conclusions, es ressalta el valor de les narratives i l’anàlisi d’històries de vida com a eines per reflexionar, donar sentit a les experiències viscudes i fomentar l’autoconeixement. A més a més, aquest enfocament no sols beneficia la persona entrevistada, sinó també l’investigador, ja que promou processos d’autoreflexió i desenvolupament personal.
INTRODUCCIÓN. El artículo aborda la necesidad de un instrumento que mida la participación política juvenil desde una perspectiva de género, incluyendo formas tradicionales y nuevas de activismo. MÉTODO. Se diseñó un cuestionario con tres dimensiones: perfiles de participación, procesos de participación y aprendizajes. Se validó el contenido mediante juicio de expertos/as y se realizó una prueba piloto con 152 jóvenes. Se analizó la fiabilidad de las escalas mediante el alfa de Cronbach. RESULTADOS. La prueba piloto mostró una alta fiabilidad en todas las escalas (alfa de Cronbach mayor que 0,8), lo que indica consistencia interna en las mediciones. DISCUSIÓN. La alta fiabilidad respalda la precisión del cuestionario, pero se necesitan estudios adicionales para analizar la validez de constructo. El cuestionario se considera válido para medir la participación política juvenil con perspectiva de género y será utilizado en futuras investigaciones.
INTRODUCCIÓ. L’etapa universitària sovint inclou episodis vitals que coincideixen amb processos de transició a la vida adulta que poden desencadenar malestars emocionals. Aquest estudi analitza el nivell de benestar de l’alumnat de la Universitat de Barcelona (UB) i la seva relació amb factors sociodemogràfics i acadèmics. MÈTODE. Es va administrar en línia l’escala WHO-5 Well-Being Index a una mostra de 1.485 estudiants. RESULTATS. Més de la meitat de l’alumnat (52,4 %) presenta un baix benestar emocional. El percentatge és superior entre les dones (59 %), l’alumnat a temps complet (57,1 %) i les persones amb condicions que afecten l’aprenentatge (71,4 %). L'alumnat de ciències de la salut mostra nivells lleugerament més alts de benestar, tot i que les diferències no són estadísticament significatives. CONCLUSIONS. Els baixos nivells de benestar emocional observats recomanen impulsar intervencions específiques per millorar el benestar de l’alumnat de la UB. Tot i que es tracta d’un estudi pioner, la mostra no és prou representativa de tota la comunitat estudiantil. Malgrat aquesta limitació, l’estudi proporciona informació rellevant que pot orientar futures iniciatives en aquest àmbit.
INTRODUCCIÓ. L’article presenta una aproximació diagnòstica a les desigualtats percebudes pels i les adolescents que participen en serveis d’entitats membres de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. MÈTODE. Aquesta recerca es va dur a terme en el marc del projecte «Joves × la Igualtat», a través de tallers participatius on els i les joves van expressar les seves experiències i percepcions sobre la desigualtat. Per fer-ho, es van utilitzar targetes en les quals es van recollir dades qualitatives, posteriorment analitzades segons categories emergents. RESULTATS. S’evidencia que dues de les preocupacions principals dels i les adolescents són la desigualtat de gènere i el racisme i la xenofòbia. DISCUSSIÓ. Aquestes percepcions coincideixen amb les conclusions d’altres estudis que demostren la persistència d’aquestes formes de discriminació, que afecten especialment els col·lectius més vulnerables. L’estudi destaca la importància d’abordar aquestes problemàtiques des d’una perspectiva integral, promovent la igualtat i la inclusió en els espais d’atenció a la infància i l’adolescència.
INTRODUCCIÓ. Aquest estudi presenta el projecte PRO-RIES, desenvolupat a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) de la Universitat de Lleida, que impulsa relacions intergeneracionals i profiguratives en l’educació superior. Davant l’augment de l’individualisme i la fragmentació social, s’explora com la interacció entre estudiants i persones grans pot ajudar a mitigar l’edatisme, fomentar l’empatia i promoure una societat més cohesionada. MÈTODE. Mitjançant una metodologia qualitativa (qüestionaris i observació participant), es recullen les valoracions de 53 estudiants que van participar en diverses activitats com conferències, tallers i dinàmiques col·laboratives per reflexionar sobre les relacions intergeneracionals. RESULTATS. Els resultats mostren un impacte positiu en el desenvolupament personal i acadèmic dels participants. DISCUSSIÓ. L’estudi destaca la importància d’integrar aquestes pràctiques al currículum universitari per afavorir una educació més humana, inclusiva i transformadora.
INTRODUCCIÓ. Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) com l’anorèxia i la bulímia són patologies complexes i multifactorials amb una incidència creixent. Factors biològics, psicològics i socials interaccionen en el seu desenvolupament i manteniment, fet que en dificulta el tractament. La teràpia cognitivoconductual (TCC) és la més utilitzada, però les taxes de recaiguda són elevades. En aquest context, la biblioteràpia es planteja com una eina complementària. MÈTODE. El text revisa la literatura existent sobre TCA i analitza la biblioteràpia com a estratègia terapèutica, explorant el seu potencial en la regulació emocional, la revisió de distorsions cognitives i la millora de l’autoconeixement. RESULTATS. Es proposa una intervenció teòrica basada en la selecció personalitzada de textos literaris amb diversos nivells d’explicitat, per treballar emocions, identitat i relacions socials dels pacients amb TCA. DISCUSSIÓ. Tot i que la biblioteràpia mostra beneficis, manca recerca empírica robusta i protocols estandarditzats. La selecció inadequada de textos pot ser contraproduent, fet que subratlla la necessitat de supervisió professional i d’una aplicació interdisciplinària. CONCLUSIONS. Els TCA representen un repte clínic i social que requereix abordatges integrals. La biblioteràpia pot complementar la TCC, però calen més estudis i protocols per validar-ne l’eficàcia i garantir una aplicació segura i efectiva.
INTRODUCCIÓ. L’inici de la universitat és una etapa de canvis i exigències que pot augmentar la vulnerabilitat de l’alumnat als problemes de salut mental, fent que factors com la resiliència, la satisfacció vital, la qualitat de vida i l’esgotament (burn-out) siguin clau per prevenir trastorns psicològics. L’objectiu és determinar les relacions entre benestar emocional, qualitat de vida i resiliència segons el gènere, la disciplina o nivell educatiu (grau o postgrau) i l’activitat laboral en l’alumnat universitari. MÈTODE. Van participar 1.886 estudiants de grau (89,8 %) i postgrau o màster (10,2 %) de la Universitat de Barcelona. El 23,4 % provenia d’arts i humanitats, el 20,7 % de ciències, el 26,1 % de ciències socials i el 25,9 % de ciències de la salut i el 2,9 % d’enginyeries i arquitectura. Van respondre qüestionaris de satisfacció amb la vida, qualitat de vida, resiliència i esgotament. Es van aplicar proves d’anàlisi bivariant. RESULTATS. Es van trobar diferències estadísticament significatives per gènere, disciplina, nivell educatiu i l’activitat laboral, amb grandàries de l’efecte baixes. DISCUSSIÓ. Cal tenir en compte la influència del gènere i de les variables socioacadèmiques i laborals en els programes d’intervenció dirigits al benestar emocional i la resiliència en alumnat universitari.
INTRODUCCIÓ. La innovació educativa és un fet social que impacta en tots els estaments socials. La universitat no en queda fora. L’objectiu de l’estudi és analitzar la predisposició del professorat universitari cap a la innovació docent a les aules en els estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE). MÈTODE. S’ha utilitzat el qüestionari validat sobre el perfil Competencial Innovador del Docent Universitari (CIDU) en una mostra de vuit centres universitaris (públics, concertats i privats) a Catalunya. D’aquests centres, es van obtenir un total de 128 respostes de docents que representaven tot l’espectre contractual possible (catedràtics, doctors, associats, titulars…). RESULTATS. Els resultats han demostrat que hi ha dos perfils de professorat que mostren més predilecció per la innovació docent: les dones i el professorat acreditat (p <.05). DISCUSSIÓ. L’anàlisi del contingut sosté dues idees clau. En primer lloc, que les dones mostren més predisposició a participar en comunitats d’aprenentatge col·laboratives en què s’inclouen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eines d’innovació. En segon lloc, el professorat dels departaments d’educació física dels centres educatius mostra una inclinació certament superior a la innovació en comparació amb la resta del professorat.
INTRODUCCIÓN. El digital storytelling como método de aprendizaje se basa en la creación de historias por parte del alumnado, permitiéndoles contextualizar conceptos teóricos de forma creativa. Este estudio tiene el objetivo de examinar cómo valora el alumnado una actividad de creación de historias digitales en la enseñanza de Psicología Social. MÉTODO. La actividad consistió en definir 30 conceptos teóricos, elaborar una historia donde se representaban seis conceptos, grabarla en vídeo y elaborar un documento con su explicación teórica. Se realizaron tres tutorías de seguimiento. 153 participantes (85 % mujeres; edad: M = 19,78) contestaron un cuestionario en línea para valorar la actividad. RESULTADOS. La mayoría mostró una alta satisfacción con las tareas (M = 3,14/4) y las tutorías (M = 3,52/4), no encontrándose diferencias importantes en función de los estilos de aprendizaje y otras variables relevantes del alumnado. Todas las tareas en las que se estructuraba la actividad fueron evaluadas positivamente, especialmente la elaboración de la historia (M = 7,97/10). DISCUSIÓN. La creación de historias digitales parece ser un método con gran potencial para generar aprendizajes significativos que además resulta gratificante para la mayoría de estudiantes. Respecto a la actividad, se sugiere dar mayor apoyo para la edición del vídeo
INTRODUCCIÓN. La Ley del Sistema de Universidades (LOSU, 2023) propone un modelo educativo centrado en el estudiantado y el desarrollo de competencias específicas y transversales. Este estudio busca generar procesos de reflexión individual y colaborativa con el profesorado universitario sobre sus estrategias para promover el desarrollo de la competencia comunicativa oral (CCO) del estudiantado. MÉTODO. Participaron once profesores universitarios de distintas áreas, que utilizaron el recurso digital EVALOE-SSD-UNI. Además, asistieron a sesiones de formación, una entrevista y espacios de reflexión colaborativa. RESULTADOS. Los resultados muestran que el recurso facilita la reflexión, la evaluación, la toma de decisiones y la mejora de las prácticas docentes y de la CCO de los estudiantes. Además, los profesores universitarios reconocen la necesidad de reducir las clases expositivas y fomentar dinámicas que incorporen la diversidad de voces. DISCUSIÓN. Se concluye que los docentes son conscientes de los retos planteados por la LOSU respecto a la formación universitaria.
INTRODUCCIÓ. Entre els alumnes del grau en Psicologia, el procés d’aprenentatge d’assignatures vinculades amb aspectes metodològics acostuma a presentar grans dificultats. En aquest treball es presenta una iniciativa per incentivar l’aprenentatge actiu i col·laboratiu en l’assignatura de Tècniques de Recerca. MÈTODE. En dos grups de l’assignatura es va programar una sessió d’escape room (19 i 20 de desembre de 2023). Els alumnes, en els seus grups de pràctiques, havien de resoldre un total de tres escenaris, que es van programar a l’aula virtual de cada grup. Aquesta activitat valia 1 punt del total de 10 punts de l’assignatura. A més a més, es va administrar un qüestionari individual a través de la plataforma Qualtrics sobre si l’activitat els havia ajudat a entendre més bé diversos conceptes de l’assignatura i sobre el seu grau de satisfacció. RESULTATS. Les qualificacions de l’activitat van oscil·lar entre 0,3 i 1. Les valoracions proporcionades pels alumnes van ser molt elevades, mitjanes per sobre de 7 en una escala de l’1 al 10. DISCUSSIÓ. Cal destacar que els alumnes van valorar de manera favorable l’activitat i van considerar que fomenta el treball col·laboratiu i que els va ajudar activament a consolidar determinats conceptes de l’assignatura.
INTRODUCCIÓ. Les estratègies de regulació emocional i la salut mental positiva (SMP) són competències essencials en la formació d’estudiants de Ciències de la Salut per garantir cures de qualitat. Per això, és fonamental fer activitats docents que promoguin el seu desenvolupament en les primeres etapes formatives, facilitant així el creixement personal i la preparació per afrontar reptes emocionals en el futur professional. L’objectiu d’aquest estudi és descriure els nivells de regulació emocional i SMP i analitzar-ne l’associació en l’alumnat d’Infermeria, considerant la perspectiva de gènere. MÈTODE. Es va administrar el qüestionari validat de SMP (CSMP) i l’Escala Dificultats en Regulació Emocional (DERS) a 219 estudiants de primer curs del grau en Infermeria. RESULTATS. Destaquen associacions significatives entre totes les subescales del DERS i CSMP. Més dificultats en regulació emocional, especialment manca d’estratègies i de claredat emocional, s’associen amb menys SMP i satisfacció personal. DISCUSSIÓ. Els resultats evidencien la necessitat d’implementar estratègies docents centrades en l’autoconeixement i la regulació emocional per millorar el benestar, l’autocontrol i la preparació professional de les futures infermeres, per tal d’aconseguir un impacte positiu en la seva pràctica professional. Aquest enfocament augmentarà la seva SMP i pot promoure la seva motivació i millorar-ne el rendiment acadèmic.
